Wallflower

diana krall

Alguns crítics musicals troben que Wallflower és tan net i polit que els hi fa venir basques. El cas es que ja feia uns quants dies que tenia a la guantera del cotxe aquest treball de Diana Krall —el darrer— i  avui que he anat de bon matí a Montserrat a una trobada de feina, no he parat d’escoltar-lo: m’ha agrada’t. Potser perquè ahir vaig tenir un dia bastant complicat en què quasi tot va sortir malament, fins i tot el sopar que havia preparat al vespre, amb molta il·lusió seguint una recepta, va resultar immenjable al 70 %. La gana es va encarregar del 30 % restant. En fi, que avui m’he aixecat en modo tardor, quan fa una calor que espanta les mosques, i Wallflower resulta perfecte per un dia de pluja si us podeu tancar a casa escoltant a la Krall mentre repasseu Demà no és mai (Antologia poètica 1959-2014) de Francesc Garriga (AdiA Edicions, 2015).

Comparteix:
Altacapa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *