És un llibre de l’any passat —del 2014, realment— que estic rellegint aquesta tarda. Sampere és un poeta que cal llegir lentament. Sense preses i en petites dosis. Poemes que fan pensar.
Sents
«(…)
Només és això. No cal cercar
cap cel, cap déu, cap abisme,
cap explicació. Si et sents,
ets tu.
Si ets tu, ets l’ombra
que t’avança»
[Màrius Sampere, Ningú més i l’ombra, Ed. Proa, Barcelona, 2014]
