Ahir va ser un dia estrany. Estava molt cansat, la veritat és que la nit abans havia dormit fatal. Una d’aquelles nits d’insomni en què tot ho veus negre. El cas és que a la tarda vaig sortir de la feina com un coet per anar al concert que feien els alumnes de l’escola municipal de música de Tarragona. Escoltant a aquests joves em va venir al cap una frase (diria que del gran mestre del jazz John Coltrane) segons la qual els millors músics o artistes són gent que mai es consideren ni músics ni artistes. Com podeu imaginar vaig sortir de la sala com a nou.
