Japó 2: dia de pluja

Sota unes arcades s’estén el mercat de Kyoto, a la zona comercial de la ciutat. Hi ha un munt de coses que podríem qualificar d’exòtiques, com ara peixos i bolets secs, o verdures que no havíem vist mai. Hem comprat tomàquets (80 iens la peça), un peix semblant al bacallà (380 iens el tall), un pot d’oli d’oliva (100 ml, 105 iens), 1 litre de llet, iogurts, aigua, coca-cola, pa. Per què us feu una idea, 165 iens equivalen a 1 €, per fer un càlcul aproximat es pot dir que 1 ien és com 1 pesseta de les antigues. Com podeu veure el menjar resulta car.

rusc.JPG

rusc.JPG

Al costat del mercat hi ha el santuari de Nishiki Tenmangu, a l’entrada del qual et pots rentar i beure aigua. És un santuari consagrat a un déu de la literatura (Shinkyogoku), però de fet és un lloc on els estudiants deixen els seus desitjos, penjats en paperets al costat del temple, que normalment són aprovar els exàmens o tirar en davant diferents afers amorosos.
rusc.JPG

rusc.JPG

Les portes del santuari estan plenes d’stikers on els estudiants deixen les seves pregàries. Dins del temple hi ha un lloc on, amb diferents tampons, es poden fabricar els stikers.

Al sortir del mercat el cel s’havia enfosquit i començava a tronar. Hem tingut el temps just d’agafar un taxi abans que comencés a ploure a gots i barrals.
rusc.JPG

I per la tarda, com que no ha parat de ploure, hem desplegat els futons sobre el tatami i dormir que estem de vacances!

rusc.JPG

Comparteix:
Altacapa

4 Comentaris

  1. Quina envejam al Japó!!! Jo hi vaig anar ara fa cinc anys i amb moltes ganes de tonrnar-hi. Pel que vec ara estàsa Kyoto, aprofita per anar al vespre a un carrer estret i fosc on hi ha tots els locals de les geises, doncs només en queden aquí i si ti estàs una estoneta sempre en pots veure alguna que passa d’un local a l’altre.

    Respecte al menjar hi ha molts petits restaurants que ofereixen menjar japonés a preus raonables (al menys el plat del dia) i aneu també als típics de shushi i sashimi on es cuina al centre i els clients seuen al voltant del cuiner i plats van rodant per tal de que agafies el que vulguis, ja veuràs com la gent va acumulant plats un a sobre l’altre pq això és el que els hi serveix després per pagar (com ho fem nosaltres amb els palets dels pinxos). Boníssim…quina sort.

    Jo he anat a Berlín, no és tant lluny ni tant exòtic però és una gran ciutat on si no fes tant de fred a l’hivern no m’importaria passar-hi una bona temporada pq és una ciutat que m’encanta.

    Petons i disfruta del viatge,
    Sílvia

  2. Berlín té, per als de casa nostra, l’exotisme de comprovar que pot haver-hi una indústria cultural potent sense que l’estat la tingui que dirigir…
    una abraçada Sílvia!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *