Japó 3: perspectiva

rusc.JPG [Aquesta imatge: El pont Ohashi i Atake sota una sobtada pluja, d’Andō Hiroshige, 1857.]

Resulta interessant comprovar com canvia el punt de vista en les representacions artístiques occidentals i en les orientals, i com l’absència de perspectiva, tal i con nosaltres –els occidentals– la coneixem condiciona la visió del món.

Ho explica molt bé Estrella de Diego:

“[el cartògraf ausent i omniscent] s’associa a l'”espai absolut”, concepte a la vega lligat a Newton i prefigurat per la geometria euclidiana, el qual està en la base de la construcció perspectiva des del segle XVI fins el XIX i que acostuma a acceptar-se en Occident com a única fòrmula de conceptualitzar l’espai, si bé es tracta d’una més entre moltes possibles maneres de  fer-ho.

Està clar que la invenció de la perspectiva, malgrat cristal·litzar en uns pocs anys del Quattrocento italià, sembla molt més que l’establiment d’un sistema visual. Al ser una estratègia de representació de la realitat, termina per associar-se a qüestions ideològiques y, més concretament, a una forma de control que la classe dominant –Occident, en darrer terme– estableix sobre la resta. Es tracta d’un sistema unitari que conforma la mirada d’aquest subjecte únic –i amb aquesta tota la resta– que segles més tard la Il·lustracció perfecciona i imposa sobre el planeta mitjançant sofisticades polítiques colonials; mitjançant la seva descripció i dibuix del món; de la geografia, de l’escriptura de la terra. Mitjançant els seus mapes, en definitiva.”
[Traducció lliure d’Altacapa. Estrella de Diego (2008): Contra el mapa. Ed. Siruela. Pàg. 32]

També podem veure diferències en la perspectiva aplicada a la construcció d’edificis, que al Japó tradicional (en el sentit de construccions anteriors al segle XX, per fixar una data) tenen tendència a l’horitzontalitat i requereixen un esforç per part del visitant que cal que faci una mena de descobriment. Així al Japó trobarem temples i palaus després de pujar un turó o un llarg tram d’escales, o apareixeran davant nostre quan fem un tomb per un bosc. A la nostra tradició, penso per exemple en la Prioral de Reus, la caterdral de Tarragona o l’esglèsia d’Almoster, el campanar del temple ens vigilia dia i nit des de les altures.

rusc.JPG

rusc.JPG

[Santuari de Toyokuni Jinsha, dedicat a l’esperit de l’heroi Japonès Toyotomi Hideyoshi (1536-1598), en Kyoto]

Comparteix:
Altacapa