Totes aquestes formigues que hi veieu a la imatge són persones. Una bona densitat de població fent cues a les portes dels pavellons més interessants. Pavellons que en molts casos és limiten a mostrar l’oferta turística del seu país, això sí, trobant relacions entre aigua –el lev motiv de l’expo– i turisme, entre petxines i dofins, entre núvols i ballarines….
Alguns països van anar més enllà i mostraven la relació entre art –contemporani– i aigua. Em va agradar l’obra que l’artista Jan Fabre (Antwerp, Bèlgica, 1958) exhibia al pavelló belga i que em va recordar la proposta que l’escultora de Reus Ester Ferrando va presentar a Tarragona fa uns anys, on treballava també amb banyeres i aigua.
I aquí sota una imatge de l’esculturfa de Jaume Plensa titulada Alma de Ebro.
