La mona 2018

La viquipèdia en el terme “mona de pasqua” [aquí], quan parla de l’etimologia del mot, ens diu:

Hi ha diverses hipòtesis sobre l’origen del terme i la tradició:
Muníquies: celebracions dedicades a Artemísia en la Grècia antiga.
Mûna: en àrab antic, arrendament de terres tributat en espècies amb coques, ous durs i altres productes agrícoles; vol dir regal o provisió de la boca.
Munda, en llatí plural de mundum, paneres que els romans oferien a Ceres durant el mes d’abril, que contenien dolços i es decoraven.
Pascorals: festes que els pastors romans celebraven amb coques.
Beltene: festa celta que se celebrava al mes de maig i on es consumien tortells amb ous.

Per alguna raó no parla de Munus [aquí]:

Munus és una paraula llatina (plural: munera) que designava un sacrifici en honor als “manes”, els esperits dels difunts, una tradició dels antics romans, però que també es practicava entre els grecs i altres pobles del Mediterrani.

Comparteix:
Altacapa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *