Moltes vegades el teatre contemporani i l’art visual tenen un punt de connexió que es barreja amb la performance, la música, la dansa, el cinema i la televisió. Aquestes connexions produeixen espurnes que et deixen electrificat quan menys t’ho esperes. Aquest any a la Fira del teatre al carrer de Tàrrega m’ha passat unes quantes vegades. “Los Moñecos” van presentar We-ding (la imatge de da’alt), espectacle que es representa al mig de la plaça major, amb una posada en escena provocativa, amb humor i una certa violència, amb tendresa, amb sorpreses i amb ganes de qüestionar el que donem per acceptat. Un deliri. Un plaer poder saludar a Sarah Anglada i Miquel Fiol, els artistes que posen en peu la funció amb eficàcia i idees clares.
Un altre exemple: Peregrins, de “The KTO Theatre” amb scrip, direcció i selecció musical de Jerzy Zoń, on l’absurd de la vida contemporània es treu la seva màscara grotesca, brutal i destructiva i ens ensenya el que hi ha sota la superfície i no volem veure. Una delícia.
