Escandinàvia/26 (definició d’art)

musee

Pontus Hultén (1924-2006), crític d’art, comissari, i director de diferents centres d’art, va formar una important col·lecció d’art a partir dels anys 50, amb 800 obres de diferents corrents i països. L’any 2005 Hultén va donar la seva col·lecció al Museu d’Art Modern d’Estocolm, on s’exhibeix en un pavelló dissenyar per Renzo Piano. En el catàleg de la col·lecció, que ara tinc temps de fullejar amb una mica de tranquil·litat de tornada a casa, hi ha una capítol titulat Art or rubbish? (Art o brossa?) escrit per Joanna Persman, del qual transcric aquí un petit fragment:

“Hultén did not avoid the presence of ugliness. In an article in Dagens Nyheter in 1958, he wrote that the laws of aesthetics and beauty an harmony belong in the waxwork cabinets. His private art collection contains many surprises and vibrates whit a spontaneous dynamic. […] One of the most unique features of the collection is that it gives equal space to magnificent, consummate works of art and arbitrary, ephemeral objects created on a sudden whim.”

Hultén no va evitar la presència de la lletjor. En un article en Dagens Nyheter del 1958, va escriure que les lleis de l’estètica i de la bellesa harmònica  pertanyen als museus de cera. La seva col·lecció d’art privada conté moltes sorpreses i vibra amb espontaneïtat. […] Una de les característiques més importants de la col·lecció és que dóna igual espai a les obres d’art magnífiques, consumades i als objectes arbitraris, efímers creats en un capritx sobtat.

[imatge: jardins del Museu d’Art Modern d’Estocolm]

Comparteix:
Altacapa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *