DIN 476

proj_din476

De tornada a casa he passat una bona estona obrint el correu postal acumulat al llarg de les darreres setmanes. Entre les inevitables multes d’aparcament, factures, revistes, diaris i “propaganda comercial” hi ha algunes agradables sorpreses. En aquest darrer grup destaquen els primers enviaments del Projecte Din 476, concretament els treballs de César Ordóñez i el de Jordi Bernadó.

Tot el projecte gira al voltant del format DIN 476, patrocinat per Arjowiggins, fent servir diferents  tipologies de paper i tinta, amb impressores d’alta qualitat. Els treballs inclouen textos referents a les imatges, i es justifica el procediment d’obtenció.

No cal dir que són un geek de cap a peus, però tenir davant aquest papers és una meravella pel tacte, i també per la vista. Continuo pensant que no hi ha res com un bon llibre per passar l’estona, encara més si està ben editat, amb bon paper, ben enquadernat. Vaja, de fet crec que a casa hi ha potser 3.000 o 4.000 llibres. També m’he enrecordat d’un article d’Umberto Eco en The New York Times (aquí en castella) en què parlava de la supervivència dels diferents suports de la informació.

Un tastet: “Han sido soportes de información escrita la estela egipcia, la tablilla de arcilla, el papiro, el pergamino y, obviamente, el libro impreso. Este último ha sobrevivido bien durante 500 años, pero solo cuando está hecho con papel de trapo. A partir de mediados del siglo XIX se pasó al papel de madera, y parece ser que este tiene una vida máxima de 70 años (y en efecto, basta consultar periódicos o libros de los años 40 para ver cómo muchos de ellos se deshacen en cuanto se los hojea).”

Comparteix:
Altacapa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *