Orly Nezer

fence-installation5

L’obra de Orly Nezer és una rara anomalia en el panorama de la ceràmica actual. Nezer utilitza la ceràmica per fer tot allò que li passa pel cap, i afortunadament el que li passa pel cap a aquest artista no té res a veure amb el que havíem vist fins ara. Res de peces decoratives que podríem trobar al saló de la tieta, o bonics i avorrits murals per decorar el hall d’entrada d’un elegant edifici d’oficines situat per exemple a Vancouver. Orly Nezer agafa el fang i el bat com si fos ferro o bronze, per després construir estructures marcadament industrials, urbanes, explorant noves fronteres de la iconografia tradicional de la societat actual.
Nezer podria haver agafat rodes de cotxe o camió “autèntiques”, i de la mateixa manera podria haver traslladat una tanca de seguretat vial des de qualsevol carretera o autopista, després podria haver disposat rodes i tanca en l’espai expositiu. Aquesta mena de readymade duchampià, amb elements relacionats amb la circulació automobilística, té segurament precedents en Claes Oldenburg (estic pensant en Autobodys de 1964) o Warhol (ara pensava en Green Car Crash). A diferència d’aquests artistes, Orly Nezer reprodueix amb argila aquests elements. No es tracta doncs de prendre la decisió de portar a la sala d’exposicions uns elements que simbolitzen la nostra forma de viure, sinó de fabricar-los en argila. En l’era tailorista actual l’artista reivindica la feina artesana, el Do It Yourself, que obliga a l’espectador a opinar. A reflexionar sobre el tipus de vida que portem, a la vegada que es reivindica l’autonomia personal, no per decidir sinó per actuar.
El treball d’Orly Nezer té com a característiques l’economia de llenguatge i medis, amb una clara tendència a l’ús d’elements industrials estandarditzats o fabricats de forma seriada, amb materials que s’utilitzen de forma literal, sense ornaments però amb acabats acurats, l’ús del color remarca les propietats anteriors (si una roda és negra es pintarà de color negre, si una canonada és gris es pintarà de color gris), reforçant sempre la senzillesa dels materials. Predomina la geometria elemental, el purisme estructural i funcional, que es concreta en objectes útils, o que ens recorden a objectes de provada utilitat. Entre les principals influències que la pròpia artista reconeix hi ha el Minimal art, on la idea s’imposa sobre el objecte, que porta a una certa desmaterialització progressiva en els seus treballs, evolucionant cap a idees més abstractes i pures, amb un predomini de la relació que estableix l’espectador amb l’obra, amb el punt de vista i amb les idees preconcebudes. Aquest darrer aspecte em sembla especialment interessant, ja que per un costat exigeix un major esforç de concreció per part de l’artista, evitant dispersions, a la vegada que s’ofereix un discurs amb més matisos i més coherent.

[Un plaer la col·laboració amb Orly escrivint el text del catàleg de la seva obra]

Comparteix:
Altacapa

2 Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *