Antics savis van posar les bases de l’aritmètica, la geometria, l’òptica, van establir els moviments de la Terra i el Sol, la durada de les estacions. Les fases de la Lluna. Van crear les ciutats. Cada matí els mecanismes de l’aritmètica, de la geometria, de l’òptica, els mecanismes que regeixen els moviments de la Terra, del Sol i de la Lluna, els mecanismes que estableixen la durada de les estacions i el funcionament de les ciutats, es posen en marxa i amb ells tots nosaltres. I quan trepitgem el carrer pensem que el món segueix un ordre establert fa molt de temps, i que aquest ordre és perfecte, i que durarà sempre. I que no depèn en absolut de nosaltres, ni de la nostra voluntat. Però sota els nostres peus s’amaga l’angoixa, el buit, el no res, un munt de rellotges que no funcionen bé, el color taronja.
A la ciutat algú recorda a Bbcapa, a Lupita, a Ositu. Podeu passar cent onze anys allunyats l’un de l’altre, i durant tot aquest temps pots oblidar completament la veu estimada. Si després d’aquesta petita era glacial, de sobte, l’escoltes dient el teu nom, cridant-te en mig de la nit, si és veritablement la seva veu, sempre, sempre, la reconeixeràs.
|Cada setmana – més o menys– un nou capítol|
