Quan l’any 2007 l’ajuntament de Reus va encarregar a Ester Ferrando el disseny del cartell de les festes de Misericòrdia, l’artista va pensar en el mantell que de petita havia vist a la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia. El mantell és un dels elements iconogràfics més característics de la tradició cristiana, com a símbol del mantell protector que protegeix als creients. L’Ester va descobrir que segons el temps litúrgic els mantells es van canviant, i que el que ella recordava estava guardat amb molta cura ja que és un material fràgil que amb els anys s’havia deteriorant. Va copiar els brodats del mantell de la seva infantesa i els va reproduir en el cartell. El cartell no va fer el pes de l’ajuntament, que finalment va optar per triar un altre per les festes d’aquell any. L’artista va fer una edició limita i numerada (75 exemplars) del cartell rebutjat que ha anat passant de mà en mà, i és un cobejat objecte de col·leccionista.
Gràcies Màrius per aquest post, fins avui no l’havia vist. Cal esmentar que, efectivament, l’Ajuntament em va fer l’encàrrec a través del llavors regidor de cultura, Xavier Filella, però al cap d’uns mesos es va produir un relleu polític en la regidoria, que recaigué sobre la republicana Empar Pont, que el va rebutjar al·legant que responia a una motivació religiosa, i que el que volia era gegants i nanos o algun altre element de l’imaginari festiu de la ciutat. Tot i així, respectant l’encàrrec fet pel seu antecessor, em va oferir la possibilitat de fer-ne un de nou, cosa que vaig rebutjar per la manca de temps i perquè jo n’estava molt orgullosa del meu disseny i, per a mi, no tenia sentit canviar-lo.
De totes maneres volia remarcar que el cartell el vaig lliurar al regidor Filella i va donar-hi el seu vist-i-plau, quedant el tema tancat. En arribar l’Empar Pont, però, es va tirar enrere el projecte, algú que no recordo va fer un cartell amb una Àliga de Reus que fou el que anuncià les festes de la Misericòrdia d’aquell any, i a mi em van pagar per la feina feta allò que teniem acordat.
Com que em vaig quedar amb l’espineta clavada, vaig autoeditar-me una tirada limitada de cartells, per regalar a alguns amics.
😉
Jo el tinc penjat a casa i quan tinc ganes d’afiliar-me a un partit me’l miro.
Jo també el tinc en lloc d,honor, emmarcat.
Pena per la regidora de Incultura…? Les falles, mal enteses, han fet molt de mal..!