L’escriptor argentí César Aira va escriure Sobre el arte contemporáneo, seguido de En La Habana (Random House, 2016) en l’any 2010 i 2000. Una profunda reflexió sobre l’art contemporani i les relacions que s’estableixen amb el món de la literatura. Podem trobar algunes definicions d’art en aquest obra d’Aira:
“La obra de arte se vuelve obra de arte, hoy, en tanto se adelanta un paso a la posibilidad de su reproducción…” [pàg. 19] “El Arista Contemporaneo sigue adelántandose, sigue un paso adelante, y pone su ingenio e inventiva en conseguir que su obra contenga un aspecto, un costado, una punta, que siga oculta aun a la más novedosa y exhaustiva técnica de reproducción.” [pàg. 21]
La idea és interessant ja que Aira postula que l’obra d’art contemporani és d’impossible reproducció, o millor dit, no es pot reproduir al 100 %. Clar que això ens permet dir, estirant aquest concepte al màxim, que l’obra dàrt (ens aquests cas parlem d’art contemporani) necessita conviure amb el seu context, la seva gènesi, la seva ubicació original…
