Onofre Bachiller treballa amb llargues sèries fotogràfiques que actuen com arxiu del present, un present que recorre de forma aleatòria, sense rumb, com el personatge de Paul Auster: “Quinn estava acostumat a vagarejar. Les seves excursions per la ciutat li havien ensenyat a entendre les connexions entre l’interior i l’exterior. Fent servir el desplaçament sense rumb com a tècnica d’inversió, els dies més aconseguits arribava a fer entrar l’exterior a dins i, d’aquesta manera, usurpava la sobirania de la interioritat” (Trilogia de Nova York, Ed.Proa, 1991). Bachiller documenta mil·limètricament, de forma obsessiva, alguna de les coses que troba en el seu camí: els penjadors d’una escola, la terrassa dels seus veïns, o la làpida 2737 de l’anarquista i antifeixista Salvador Puig Antich, la darrera persona executada a Espanya pel franquisme. Al llarg d’un mes realitza cada dia una fotografia amb el mateix enquadre, de forma que la repetició, amb petites variacions del que estem veient, ens produeix un cert desassossec, com quan fullegem un catàleg d’Ikea i pensem: qui hi viu a qui? Algú com jo? Una confrontació ─seguint a Hal Foster─ entre espais reals i subjectes ficticis.
[Onofre Bachiller | El orden, el límite, el afuera][La Grey |C/ Sant llorenç, 3 – 43003 Tarragona][de l’11 de gener al 21 de febrer de 2020]
