Sven Birkerts | A otra cosa

Una de les característiques més interessants del llibre d’Sven Birkerts, és la capacitat que té per buscar arguments ―sòlidament documentats― que refuten les seves pròpies opinions, o les opinions i tesis que defensa, per trobar en aquestes contra opinions noves idees que reforcen el seu pensament.

Titulat A otra cosa (Ed. Granica, 2019), té per subtítol «El arte como modo de superar la dispersión en la era de internet». Tota una declaració d’intencions. Dispersió i superficialitat de l’era d’internet que es contraposaria al pensament tranquil i lineal, i a la cultura de la contemplació. Segons Birkerts “no existeixen temps profunds en aquest àmbit d’impulsos intermitents, i gran part del que ens defineix ―la contemplació, immersions estètiques, la ressonància sostinguda de la interacció humana― només tenen lloc quan hi ha temps i atenció profunds”. Canvi accelerat de model cultural que ens porta cap a un lloc, al que probablement arribarem en una generació, sinó hem arribat ja, on (citant a Clay Shirky) “l’amenaça no és que la gent deixi de llegir Guerra i pau [de Tolstoi], això fa molt que[ va passar, l’amenaça és que la gent deixi de venerar la idea de llegir Guerra i pau“. Precisament Shirky, té un punt de vista radicalment oposat al de Birkerts.

Els que encara teniu un peu en el segle XX trobareu que, A otra cosa, és una revelació.

[↑ telèfons «obsolets» llençats a la brossa, fa uns dies al carrer de casa meva]

Comparteix:
Altacapa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.