No, Bústia d’Ocàs (Edicions Forment, 2022. Premi en poesia ètica i religiosa. Jocs Florals de Nules, 2021), no és un llibre optimista. Tot i que té alguna espurna d’optimisme. Fins i tot alguna espurna d’alegria. No gaires la veritat. Però és un poemari fet amb el cor i amb els budells, fet des del dia a dia, des de l’experiència. També és un llibre que et fa reflexionar. L’he llegit aquest dies —acompanyat en tot moment de Shirley Horn— i m’ha fet pensar.
Bústia d’ocàs
[…]
Sota aquest cel tots hi hem passat.
L’hi hem confiat més d’un projecte.
La mort n’és un que no he oblidat.
Persisteix dins de l’intel·lecte.
[…]
