|Josep Nogué i Massó (Sta Coloma de Queralt 1880, Huelva 1973) | Nu femení | Aquarel·la sobre paper, 1895 | 46 cm x 23 cm | signat i datat |
Pintor d’estètica classicista, els temes i composicions l’allunyen del postimpressionisme que és cronològicament el camí que els ortodoxos de la historia de l’art han marcat per als artistes nascuts a partir del segon terç del segle XIX i que arribaria probablement fins Picasso que va nèixer el 1881. Si bé Nogué no segueix al peu de la lletra la línia marcada pels postimpressionistes, si que fa seva una de les principals aportacions d’aquest moviment: l’ús de la llum. L’observació dels efectes que la llum produeix sobre les roques, sobre el mar, o el sol del capvespre, i els problemes tècnics que representava traslladar-ne aquesta realitat a la tela van afinar la seva tècnica fins a tal punt que sovint es defineix com a mestre de la llum.
Lligat plenament a la tradició classista la visita el 23 d’agost de1963 al Palau de la Virreina, on s’esposava una mostra d’artistes americans abstractes l’omple d’hilaritat.D’aquest “Nu femení”, un treball acadèmic de l’any 1895, em meravella que el pintés quan tenia només 15 anys. Al Museu d’Art Modern de Tarragona es poden veure vàries obres seves, entre les quals Esfinx, un dels treballs fets com a becari a Roma, és la meva favorita. També són molt interessants les memòries que va dictar quan passava dels setanta anys, on es recull molt bé la vida dels pintors d’ofici del segle vint.
|José Nogué Massó | Memorias de un pintor | Diputació de Tarragona, 1993 | 346 pàgines|
