Josep Salmeron (Tortosa, 1964) va obrir fa un any estudi a La Selva del Camp, un estudi lluminós on continua treballant amb el nivell d’exigència que el defineix. Fukuyama ens deia en el seu famòs llibre (que jo tampoc he llegit) que ens trobavem en la fi de la història, Josep Salmerón amb les seves obres fragmentàries, que combinen a parts iguals emoció i raó, ens diu que ens trobem davant la fi de la pintura. Segurament de la pintura com la coneixem fins ara. La nova pintura, la que avui és possible fer, parteix del que s’ha fet fins ara –patent en les múltiples capes i connexions que intuim en cada tela– amb camps de color autònoms que no fan concessions –domini del negre primigeni– i formes casuals que l’artista ha decidit apel·lant a la sedimentació de la feina diària. Un llenguatge pictòric amb el que cal familiaritzar-se per descobrir que les seves teles són fragments retallats de l’univers, que té vida pròpia més enllà del bastidor.
