Super Mario Bros

super-mario-bros.jpg

Els videojocs em recorden la meva adolescència. I com que ja tinc una edat el videojoc de la meva adolescència era Super Mario Bros (SMB). Els videojocs han evolucionat un munt: s’han fet més reals, amb trames més complexes, amb personatges que evolucionen. Tan complicats que em resulta difícil –i avorrit– jugar amb ells. I una cosa important, els videojocs incorporen ara sorprenents efectes de so. El so de SMB eren melodies molt simples, notes repetides i xiulets. Quan estava al llit encara ressonaven al meu cervell. Ara, en plena època low-fi i low-tech, hi ha gent que fa música amb màquines GameBoy, Commodore 64 o Nintendo. En 8bitpeoples podeu trobar moltes obres creades amb aquesta tecnologia. En general són treballs de compositors solitaris, o en algun cas grups de programació, com AY Riders, que treballen amb un ordinador ZP Spectrum. Aquest tipus de música es coneix com CHIPtune o MICROmusic, perquè, tot i que molts composen la seva música amb programes, la major part ho fa directament programant els chips de so de les màquines, com ara el SID d’audio del Commodore 64. Ara  es poden trobar retro sintetitzadors moderns fets amb el vell i entranyable SID de Commodore en Sidstation.

Comparteix:
Altacapa

2 Comentaris

  1. Jo tenia un ZX Spectrum i feia música molt rudimentària amb ell i et juro que era desesperant i caòtic. Avui en dia hi ha un munt d’emuladors de tots aquests ordinadors i de samplers amb els que es poden obtenir els mateixos resulats.

    Els jocs que van marcar la meva joventut van ser:

    – Pengo, havies d’anar trencant blocs de gel i intentar juntar els tres diamants abans no et mengessin els monstres.
    – Schol Daze i Back to Schol. havies de fer gamberrades a un col·legi sense que et vegessin el professors.

    també em comprava les revistes microhobby i micromania que parlaven de jocs i portaven llistes de codi que podies teclejar al teu microordinador. O aquell programa que van fer a TV3 per a iniciar a la gent al món dels ordinadors “Conecta el micro i pica l’start” a finals dels 80.

  2. Del Pengo si que m’enrecordo, les revistes microhobby i micromania tenien un problema: es quedaven massa ràpid en rere. Jo també era unfan de “Connecta el micro i pica l’satart”. Una abraçada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.