El darrer dia… però vaig poder veure l’expo de Federico Sancho a la Biblioteca Nacional. La veritat és que la sala, amb el sòl ple de terra i pols, sense formigonar, s’adequava força bé a l’esperit del treball de Federico, per no dir l’èxit que suposa exposar en el context de la biblioteca Nacional per algú que té com a matèria de treball la memòria o els arxius. El BB i jo vam passar una bona estona amb l’arxiu documental de Regina Dörr (la imatge), molt suggerent la interacció amb el personatge, de qui no sabem massa, però cada cosa que descobrim d’ella ens agrada. Segons el BB “Regina parla un idioma una mica estrany, però la música de la seva veu és molt maca”. La reflexió sobre el passat i la projecció en el futur, que tant m’agrada en aquestes obres, és una mica como si Ignasi Aballí de bones a primeres tingués 20 anys menys.
