17. Insomni.
El sol s’aprima darrere les muntanyes. Aviat arribarà la nit. I amb la nit els que dormen, els que poden dormir. I Lupita, dalt d’un turó, escoltant els rellotges dels campanars dels edificis del Món al Revés. Escoltant com passen les hores mentre tots dormen. Tots menys Lupita i jo.
(I els forners. I els bombers. I les putes, i els seus xulos. I els poetes. I els escombriaires. I els suïcides. I els vagabunds. I les dones de part. I els cambrers. I els policies. I els ionquis. I els gats en zel. I els crupiers. Arriba la nit i tots es posen a dormir. Tots menys nosaltres dos. Nosaltres dos i tots els altres.)
|Cada setmana – més o menys– un nou capítol|
