Quan era petit la mare i l’àvia es passaven el dia escoltant música de Maria Dolores Pradera i d’Antonio Machín. Ja sebeu, cançons de cors trencats i tota la pesca. El meu pare escoltava Leonard Cohen: crec que Suzanne és una de les cançons més tristes que mai s’han escrit. Potser els meus pares volien que fos un noi trist i melancòlic. Em part ho van aconseguir. Keats era un poeta melancòlic —però hi ha algun poeta romàntic que no ho sigui?— potser també era un home trist. Quasi tots els poetes que m’agraden estimen la nit i la foscor. Les cançons de Maïa Vidal, que vam escoltar el dissabte passat en el FiM, tenen un punt de tristor.
Si us agraden les propostes diferents teniu que seguir el que fan els de la Factoria Circular, han reinventat el “teatre al carrer” amb el muntatge Rodafonio. No deixen a ningú indiferent.
