Damien Hirst és la sensació d’aquest any, amb preus que van de 300.000 a 700.000 € (els quadres de punts) a la galeria mexicana Hilario Galguera. Però per mi, la galeria més important és la novaiorquesa Pace Willdenstein, que porta obres de Chuck Close, John Chamberlain, Alex Katz, Jim Dine, Agnes Martin, Claus Oldenburg, Robert Rauschenberg i Tàpies.
Com a observacions generals podem dir el següent:
1. Penso que n’hi hauria prou amb un únic pavelló, sobren els stands institucionals i tots els que presenten art modern. Quan un va a una fira el que espera és trobar les darreres creacions, el que es coneix com a “novetats”. Imagineu que a la recent fira de telefonia mòbil, que es va fer fa unes setmanes a Barcelona, s’haguessin presentat màquines de fa 10 anys, que hauria passat?
2. Perquè els estudiants omplen ARCO i no els museus?
3. Definitivament l’art contemporani (l’art en general) és un article de luxe. De fet el pratocinador d’Art Basel és Bulgari. Com em deia un amic aquesta tarda: la peça més barata surt per uns 6.000 €, més o menys el que costa un Rolex d’acer. Jo personalment he vist un gravat de Jaume Plensa per 1.200 € en Polígrafa (Domestic propensies-5, 2002, 62,5×47,5 cm, 1/50). Però també he preguntat per un Basquiat i la resposta, molt amable del venedor, ha estat: one point eigth.
És una vergonya al punt que està arribant l’art actual, al final l’artista o representants en general sol pensen en la “pela” i no sé fins a quin punt el que produeixen és el que realment senten o el que els imposen a cop de talonari, en un “back to the roots” cap al mecenisme.
però al final el temps possa a cadascú al seu lloc
Jo no he vist ARCO 2007, de fet no frequente les exposicions d’art. Pero he vist quatre cosetes per la tele i m’ha semblat original, però no ho entenc. Per què és art la radiografia d’una parella fent sexe? Vuic dir, em sembla molt bé que trii aquesta forma de representació. Però, com les radiografies es fan tant facilment, no té molt de mèrit en fer-ne. Què vol representar? L’interior del sexe?
Fa poc s’ha fet unes “escultures” al meu poble, Alzira. Són unes plantxes de ferro molt gran que simulen tres persones. Queden exactament iguals, són de 3 o 4 metres i sembla que tinguin alguna cosa entre les mans. (totes tres figures són exactament iguals) Jo vaig acabant deduint que serien els tres reis mags, però la veritat sorpren molt més. Són els patrons d’Alzira; Sant Bernat i les seves germanetes. Em sembla molt bé que facin aquestes “escultures” però, per què han de ser tan grans? com es pot saber el que són si son absolutament iguals? Que pretenia el autor? Perque són absolutament horribles, ni siquiera estàn ben fetes, per darrere es veuen con s’han mal-soldat les plantxes.
Gràcies per llegir els meus comentaris 😉
No recordo les radiografies de sexe que comentes, pero a vegades l’artista vol provocar-nos i fer-nos pensar, en quant a St Bernat i les seves germanes, que ha fet segons veig a google, José Manuel Martín, no estic d’acord amb tu. No crec que l’artista (en aquest cas un escultor) hagi de treballar amb els postulats estètics del segle XIX, ni tan sols amb les idees del segle XX (el realisme soviètic o l’etnicisme mexicà per possar 2 exemples escultòrics). Quan Miquel Angel va fer les seves obres va rebre crítiques perquè introduïa el pensament crític que s’havia desenvolupat a les universitats recentment creades i suposava un trencament amb el gòtic, que estava ja plenament acceptat. El tamany de les escultures públiques s’ha agigantat en els darrers 20 anys, en part per què l’artista competeix amb el cinema, on el personatge es veu molt gran (recuperant la tradició de l’estatuaria romana i grega: l’heroi i el cesar com figures enormes i deificades), i les obres “mal acabades” reivindiquen l’opció de l’artista com generador d’idees que treballa amb les seves mans la matèria (un exemple el tens a la capella que ha fet Barceló a Mallorca) en oposició al treball industrial i artesanal que demana el client: ha d’estar perfectament acabat (per exemple un cotxe o un vestit). Gràcies per visitar el bloc, espero nous comentaris teus.
these drawings of the artists abdul vas I go, like much
ABDUL VAS IN ARCO?¿