La lectura d’El éxito en el arte moderno (Abada Editores, Madrid, 2012) ens permet acostar-nos a una interessant aportació des de la sociologia per entendre el sistema de l’art. Desmitificació de la figura de l’artista com a geni aïllat i estudi del procés de reconeixement de la figura de l’artista.
A través de l’estudi de les trajectòries de Brancusi, Picasso, Kandinsky, Malevich i Duchamp, Tàpies, Dubuffet i Louise Bourgeois, artistes que desenvolupen la seva carrera abans de 1960, i després d’aquesta data, de George Baselitz, Eva Hesse, James Rosenquist i David Hockney, la investigació aconsegueix precisar el paper més o menys rellevant en cada un d’aquests períodes dels quatre “cercles de reconeixement” indicats per Alan Bowles (seguint el seu estudi The condition of sucess: how the modern artist rises to fame de 1990): iguals, crítica, mercat, museus, i concretar les raons del reconeixement postergat de Duchamp i Baselitz.
