Diego Latorre a La Selva del Camp

                  Diego Latorre exposa els seus darrers treballs a l’Auditori de Santa Llúcia de La Selva del Camp (del 2 a l’11 de febrer de 18:00 a 20:00), peces que es caracteritzen per la investigació constant en materials i temes, amb figures planes formades per línies sinuoses que s’entrecreuen, amb colors vius on…

Continua llegint →

Friends i Los Serrano

  Mentre mirava l’estrena de Heroes, una sèrie molt recomanada que passen pel canal SciFi, i que pel moment em sembla sobre estimada (en la línia d’Eureka), he recordat les sèries que darrerament he seguit a la tele. Les que han aconseguit enganxar-me han estat Perdidos, Invasión i Mujeres desesperadas, que van posant a la…

Continua llegint →

Indústria cultural

Javier Ansorena es pregunta avui en Expansión (només subscriptors) si la indústria de la cultura i l’oci poden ser tan estratègiques com la de la energia o les telecomunicacions. Ho fa comentant l’estudi “La industria de la cultura y el ocio. Su aportación a la actividad económica nacional”, impulsat per la “Fundación Autor” i elaborat…

Continua llegint →

Victor Mira

|Victor Mira (Saragossa, 1946 – Munic, 2003) | Bachcantata | Oli sobre tablex, 1992 |60 x 41,5 | Signat, al dors titulat| Les obres de Victor Mira desprenen energia i força, com si bateguessin. I una cosa que em sembla fonamental: no et deixen indiferent. En una època en què és tan difícil trobar diferències…

Continua llegint →

Ryszard Kapuscinski

  De tot el que el que he llegit aquest dies sobre R. Kapuscinski, el que m’ha semblat més interessant ho escriu avui Magdalena Rittenhouse en The Nation. Jo podria dir ara alguna cosa, però segurament estaria més vist que el TBO: els seus articles sempre em descobrien coses noves i el llibre Ébano em…

Continua llegint →

Escola activa

Fa uns dies vaig començar una xerrada amb els membres d’un centre educatiu parlant de l’escola activa. I de com la LOGSE havia recuperat l’any 1990 aquesta rica tradició pedagògica, que el franquisme va estroncar imposant un model educatiu basat en l’escola passiva, en la qual ens hem educat els professors majors de 25 anys,…

Continua llegint →

Josep Nogué i Massó

  |Josep Nogué i Massó (Sta Coloma de Queralt 1880, Huelva 1973) | Nu femení | Aquarel·la sobre paper, 1895 | 46 cm x 23 cm | signat i datat | Pintor d’estètica classicista, els temes i composicions l’allunyen del postimpressionisme que és cronològicament el camí que els ortodoxos de la historia de l’art han marcat…

Continua llegint →