Inauguració d’Opera Lutum, una de les mostres de ceràmica més rodones de la ceramista Camil·la Pérez.
En ¿Cómo mueren los objetos? ideas sobre la estética en el objeto de uso (Universidad Nacional de Colombia, 2011), David Esteban Rodríguez Villate sintetitza els tres valors o dimensions dels objectes: un valor o dimensió física (que respon als estímuls sensorials), un valor o dimensió pràctica (usabilitat) i un valor o dimensió simbòlica (on trobem els continguts de significació social, personal, moral o ètica).
Camil·la Pérez destil·la les tres dimensions dels objectes i els sintetitza en peces evocadores, contundents, fràgils, molt madures i pensades però també amb un punt d’expontaneïtat. Una dimensió física que ens acosta a peces ceràmiques que podrien ser de ferro, fusta o vidre, amb qualitats sensorials perceptibles al tacte, a l’oïda, a la vista, fins i tot al gust si poguéssim beure aigua amb alguna d’elles. La dimensió pràctica està evocada en la història secreta que acompanya cada obra: oficis artesans pràcticament oblidats, tasques agràries ancestrals, feines domèstiques en desús. I finalment una dimensió simbòlica patent en l’evocació de calzes, sagraris o lipsanoteques situades respectuosament sobre l’altar de la capella, o els estris i eines que “simbolitzen” un estil de vida tranquil i pròxim, on l’objecte i la mà formaven una unitat. Objectes fràgils, com la nostra memòria, com el que som, com la pròpia vida. Objectes que ens acompanyen, que sobreviuen a mudances, a separacions, a oblits, que van de mà en mà i finalment estan aquí, davant nostre.
[Capella de Sant Joan | Plaça de la Vila | Vilafranca del Penedès][del 9 d’abril al 15 de maig de 2016]
