«ALDTU», territori, memòria, performativitat

En l’actual panorama de l’art contemporani, poc donat a alegries, el projecte d’Aureli Ruiz, que inaugura espai expositiu, obre una escletxa en la grisor imperant i ens deixa amb ganes de tornar les vegades que calgui a explorar les seves propostes.

Aquesta primera exposició Territoris Commutables, en ALTDU, s’emmarca en un cicle més ampli que porta per nom Les condicions idònies, amb la idea d’incloure el territori, la memòria i la performativitat, entre els seus eixos de treball. Per fer-ho arrenca amb obres de Ester Ferrando (imatge ↓), Albert Macaya (imatge ↑), Josep Salmeron i el propi Aureli Ruiz. L’obra d’Ester Ferrando Segueix el camí de les rajoles daurades (fotografia damunt alumini; 100 x 70 cm, 2021) es mou entre els somnis i els records de l’espai mític de la infantesa, un territori que redescobrim quan la realitat xoca amb els nostres desitjos i que ens interpel·la amb una escala que ens arrossega cap a un passat que ja no existeix, un passat que sempre va millorant. Albert Macaya ens porta una instal·lació amb fusta i fil ferro, que vol connectar la realitat d’uns edificis —els nostres habitatges— que maldem per millorar any rere any, sense aconseguir que el que desitgem realment —si és que existeix— es pugui materialitzar en alguna cosa semblant al lloc irreal que volíem aconseguir. La recerca d’aquest territori nou i desconegut que Josep Salmeron explora, es consolida en un Mapa germinal (papers, acetats i cel·lo, mides variables, 2015-2021) que descriu l’exploració d’un univers ignot “que no es veu” —citant a Enrique Lynch— . El barnús que exposa Aureli Ruiz (imatge ↓↓), realitzat amb el mateix material que les mantes tèrmiques d’emergència, i que ens recorda la tecnologia de l’exploració de l’espai, connecta el passat (s’havia exposat anteriorment i forma part de l’imaginari sentimental de l’artista) amb un futur idíl·lic que sembla que no arriba mai.

Espais i objectes on l’absència es fa present i altera radicalment la nostra percepció i especialment la nostra experiència del temps: els components en què separem passat, present i futur s’esquerden (2).

[Notes][1. Lynch, Enrique (2021): Ensayo sobre lo que no se ve. Abada ed., Madrid.][2. Cadenas Cañon, Isabel (2019): Poética de la ausencia. Cátedra, Madrid.]

[Territoris commutables][Ester Ferrando | Albert Macaya | Aureli Ruiz | Josep Salmeron][Carrer Bahia Blanca, 6 | entrada per C/ Costa Brava, 22][del 2 d’octubre al 14 de novembre de 2021]

Comparteix:
Altacapa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *