L’obra de Matias Krahn (Santiago de Chile, 1972) té la llibertat creadora com a frontispici i la necessitat d’obrir camins com a objectiu, podríem dir per tant que treballa a contracorrent, fet que resulta absolutament sorprenent avui dia. Fustes sobre les que inscriu frases, paraules, signes, un manifest creat per l’addició de conceptes i també per la supressió dels mateixos, de forma que com espectador te qüestiones quins són els que realment són vàlids, o si, com deia Marx «aquests són els meus principis, sinó li agraden tinc uns altres» (em refereixo a Groucho) en una espècie de hipocresia generalitzada que s’ho menja tot, fins que algú ens diu que hem de construir el nostre propi relat de les coses, i moltes vegades “les coses” (la realitat) no són tan boniques ni dolces com ens volen fer creure.
[naturaleza – corona – manifiesto – mentira – hipócrita copión camelike – soy – utopía distopia -retaguardia – puto cabrón – cabrón compra – chupa – guerra – cansado – copia – bien mal – sincero – paz – nuevo cliché – manifiesto]
[La Grey | C. Sant Llorenç, 3 | Tarragona][del 27 de novembre al 28 de gener de 2022]
