Art i crisi: els artistes

El Mikel Morlas en va convidar fa unes setmanes al grup discussió cultura i crisi: oportunitat o escull? Aquí van algunes idees que vaig començar a esbossar en la taula rodona.
No sé definir exactament que és una obra d’art i tampoc em resulta fàcil saber si algú és un “artista”, per començar em resulta difícil escriure la paraula “artista” sense fer servir cometes. Suposo que és un còctel complex. Jo diria que és més senzill fer-se neurocirurgià o enginyer de camins canals i ports. És a dir: la formació d’un artista és llarga i complexa. Però no es tracta únicament de formació, també cal tenir el do de la creativitat. Anar un pas per davant dels altres. Això vol dir que a vegades els altres no entenen res del que fas. Aquesta darrera frase porta implícita una certa idea d’artista del segle XIX que alguns joves adoren ja que va associat a la incomprensió, l’aïllament i la feina una mica heroica de qui creu profundament en allò que fa, tot i que poca gent comparteix els seus punts de vista. No crec que l’artista tingui que viure aïllat o ser incomprès. Això em porta al cap una anècdota que m’explicava fa uns anys Mossèn F quan comentava que l’havien enviat a veure a una nena a qui se li havia aparegut la Mare de Déu a Tarragona. Mossèn F li va preguntar a la nena, què li havia dit l’aparició. Quan la nena li va respondre que no ho havia entès perquè parlava en llatí el mossèn va veure clar que la nena potser havia imaginat tot allò…
(continuarà)

Comparteix:
Altacapa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *