Personalment em va sorprendre la vitalitat de les propostes que presentaven les galeries brasileres, l’amplitud – comparant amb els darrers anys– dels passadissos i que, com sempre, les galeries tirin de fons d’armari per impressionar el personal.
L’accés a la planta de dalt bastant complicat, però la idea és brillant: a sota les galeries, i en el pis superior les institucions, que són les que fan la major part de gastu despesa.
Les millors seccions jo diria que han estat, amb diferència: Performing ARCO (que van seleccionar Berta Sichel i Lois Keidan), i algunes de les propostes d’ARCO 40 (55 galeries que disposaven de 40 m2 on exposaven tres artistes). Expanded Box (amb l’apartat “pantallas” –vídeo monocanal– i “stands” –instal·lacions– on es mostrava new media art em va decebre bastant, bàsicament perquè faltava informació per poder contextualitzar les peces. El catàleg de la fira millora bastant aquesta mancança, però no entenc la dèria d’incloure el vídeo dels iaios entre les noves tecnologies…
[la imatge: l’acció de Mary Coble | Marker, en la secció Performing ARCO]
[per cert: quan els amics col·leccionistes que ens acompanyaven es van quedar en rere –tancant una compra– i em vaig quedar sol amb el BB unes quantes hores, vaig descobrir una forma innocent i espontània de mirar l’art que feia temps havia –lamentablement– perdut]
