Dia del pare

Avui és el dia del pare. Normalment no crec massa en això del “dia de”, sobre tot quan té un cert component comercial darrera. Però la veritat és que avui m’ha fet molta il·lusió el treball que m’ha donat el BB. Uns ninos que ha fet a l’escola bressol on va pels matins.

Continua llegint →

Vuk Cosic

L’artista eslovè Vuk Cosic (que va estudiar arqueologia) va utilitzar per primera vegada el terme net.art l’any 1995, ràpidament es va fer molt conegut. ASCII Histori of Moving Images de l’any 1999 és el seu treball més difòs i que podriem dir que ha creat escola. Cosic transforma cada fotograma original en una imatge en què els…

Continua llegint →

Valeriano Bozal: Ejercicios de la violencia en el arte contemporaneo

|Valeriano Bozal i altres|Ejercicios de la violencia en el arte contemporaneo| Cuadernos de la Cátedra Jorge Oteiza, Universidad Pública de Navarra-Nafarroako Unibertsitate Publikoa|Pamplona, 2006|256 pàgines| És un dels llibres que estic llegint aquests dies. Crec que és un dels primers llibres on es parla de les imatges de les víctimes del 11-M i del seu…

Continua llegint →

Mozart copyleft

Soledad Gallego-Díaz publicava ahir en El País (només subscriptors) una interessant columna titulada “Ni se le ocurra tararear a Mozart” en què fa una defensa dels productes copyleft, especialment d’obres d’art “clàssiques”. Per sort cada vegada més gent pensa com ella, i no únicament en el camp de les obres clàssiques. Segons Gallego-Díaz: “Cada vez…

Continua llegint →

El Temps d’Art (març-abril 07)

|El Temps d’Art|Tema central: Art i comunitat. Compromís social o moda?|Editor: Eliseu Climent|núm. 30|març-abril 2007|València|3 €| Molt apropiat, considerant que en un parell de mesos tenim eleccions municipals, el tema que han triat els d’El Temps d’Art per aquest mes: l’art a les ciutats mitjanes, es a dir, lluny de Barcelona i València, que sembla que tot…

Continua llegint →

Toni Alcàsser

|Antonio Alcàsser (Tirig, Castelló, 1963)|L’amor impossible IV|Gravat, 2000| 75 x 56 cm|5/5 signat| El Toni té coses a dir i sap com fer-ho. Amb exposicions habituals a Paris, Bruxel·les o a la Galeria José de Ibarra (c/ Aragó, 232-234) de Barcelona, el seu llenguatge és contundent i directe, com la seva amistat, com un Absolut amb gel. Em…

Continua llegint →