Em vaig enamorar de l’obra de Francesc Roig la segona vegada que vaig anar, l’any 2006, a veure les peces que exposava al Museu d’Art Modern de Tarragona. Aquest enamorament no ha parat de créixer des de llavors. La primera vegada, francament, no vaig entendre que em volia dir l’artista. Això sí: em va fascinar la qualitat tècnica de les peces. Quan vaig tornar —tenia que escriure uns ressenya per Bonart— a visitar l’exposició em vaig adonar d’un petit detall que mostraven aquelles fotografies i que no vaig percebre la primera vegada que les vaig veure. No eren simplement fotografies de llocs buits, abandonats. No.
Les fotografies de Francesc Roig recullen el silenci. I una petita revelació: fixeu-vos atentament, el silenci sempre és diferent.
[Francec Roig Zárate | Laudòmia | Galeria The Grey Square | del 13 de desembre de 2014 al 23 de gener de 2015]
