L’art com a luxe (o el luxe de l’art)

 producta50.jpg

Segons l’Associació Catalana d’Artistes Visuals (ACAV) a Espanya hi ha 11.236 professionals que es dediquen a la producció artística, dels quals el 50% ingressa menys de 375 € mensuals pel seu treball artístic, suposem que tenen altra font d’ingressos. Això contrasta clarament amb propostes com la que feia aquest diumenge El País Semanal, que dedicava un número extra al luxe, en què l’art (concretament l’art contemporani), disposava d’un bon nombre de pàgines dedicades a les subhastes internacionals, fet que també té espai reservat a les pàgines salmó dels diaris econòmics, com ara Expansión (només subscriptors), on avui es feien ressò de les properes subhastes i les oportunitats d’inversió que suposen. Total: l’art com a valor econòmic, directament com a assignatura obligatòria a ESADE i altres escoles de negocis.

Per cert, ahir en Expansió, Iñaki Garay, director de redacció, ens presentava una meravellosa perla en forma d’article titulat “Compromiso”. El país s’enfonsa per culpa de l’educació, que resulta ser la bèstia parda de l’economia nacional. Garay parteix d’un parell d’anècdotes, i algunes al·lusions a l’informe PISA. Ni un número. Ni una data. Això sí: “el sistema educatiu s’ha convertit en un coladero”, “estem a la cua de l’OCDE”, “el llistó [d’exigència] s’ha situat al nivell del terra”, etc. D’una persona amb tants de recursos i tan viatjat i llegit, es podria esperar una anàlisi més profund i no un comentari banal i ple de tòpics rancis que posen de manifest un desconeixement absolut del que es diu.

En Producta50 (pdf de 308 pàgines i 1,71  MB), que ha publicat fa poc el Centre d’Art Santa Mònica, en la col·lecció CASMdoc, que dirigeix Antonio Ortega, es fa una anàlisi de la complexa relació existent entre cultura i economia. Com podeu imaginar la lectura a fons d’aquest informe requereix una llarga estona, i una bona concentració. Per ara he llegit el capítol que Antonella Corsani dedica a la feina dels artista, Corsani els hi recomana que diversifiquin les seves accions, o sigui, dispersió en lloc de concentració. Sincerament havia pensat sempre que es tractava justament de fer tot el contrari.

Comparteix

Altacapa

3 Comentaris

  1. Hola, gràcies pel teu post. Només un parell de rectificacions que espero aportin quelcom:

    no és la ACAV sino l’AAVC (associació d’artistes visuals de Catalunya) y el llibre Producta50 l’hem editat YProductions http://www.ypsite.net dintre de la col·lecció CASM.doc (que la coordina Antonio Ortega).

    Finalment, dispersió y diversificació no tenen massa en comú, no creus?. La divesificació és ben interessant..la dispersió no m’ho smebla gaire. Del que parla Corsani es de diversificar però en cap moment de dispersar-se.

    salut!

  2. Tens raó amb el la confusió ACAV – AAVC: vaig agafar la referència de El País (que a la vegada va ser el detonant del post) mentre esmorzava en un cafè, i després, quan vaig consultar el web de l’AAVC no vaig caure en l’error: la memòria juga males passades. Per simplificar vaig posar l’Antonio Ortega com a director de la col·lecció, i vaig oblidar citar a YProductions. Per corregir-me només puc dir que feu una feina amb un rigor i un entusiasme poc comú en el panorama cultural actual. He llegit novament l’article de Corsani i penso que potser tens raó, Corsani utilitza en diferents moments el terme “flexibilitzar”, que es pot interpretar millor com tu dius. En tot cas gràcies per seguir el meu bloc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *