Tercera sessió de l’Obert per reflexió, el projecte de treball en xarxa que ha posat en peu el Centre d’Art de Tarragona. La part de reflexió ha resultat bastant profitosa, això si: lenta i feixuga. Ningú ha dit que reflexionar sigui senzill. Ningú ha dit que “crear” sigui senzill. Ningú ha dit l’art contemporani sigui senzill. Suposo que això va en la línia dels comentaris que ha generat el post de fa uns dies en què recomanava la lectura de l’article d’Albert Mercadé (en el Bonart d’aquest mes) Qüestionem el paradigma? La cocció de l’art és lenta i soferta.
La segona part de la sessió consistia en crear xarxa, en el sentit de xarxa d’amics. Clar que també és important reforçar les xarxes d’amics que fa temps que no veus. Un plaer saludar a tots els vells amics i també conèixer l’Alfred Porres, Raquel Friera, Cecilia Lobel, Akim… entre altres.
[#obertperreflexio]
