Carme Rodríguez | Heinz Ches

Carme Rodríguez, gran amiga, dona veu a Heinz Ches, l’últim executat a garrot vil. El llibre es llegeix amb tensió perquè l’autora ens acosta a Heinz i ens ho fa proper, però sabem des del títol, i sense possibilitat d’error, que Heinz morirà. A la primera pàgina el protagonista ens confessa que ha mort un…

Continua llegint →

Borges, Déu, IA

Visitant fa uns dies el MWC vaig recordar l’Argumentum ornithologicum de Borges —inclòs entre altres assaigs a la col·lecció publicada amb el títol El Hacedor— “Cierro los ojos y veo una bandada de pájaros. La visión dura un segundo o acaso menos; no sé cuántos pájaros vi. ¿Era definido o indefinido su número? El problema…

Continua llegint →

Black is a color | Espai mil nou

[↑ peça de Roger Caparó | «Fulls de fang cremat»] El negre com a símbol i metàfora, leitmotiv d’una interessant exposició on conviuen 15 artistes que, sota la batuta d’Àlvar Calvet, presenten obres on el negre està present sense que sigui una presència aclaparadora. Una reflexió sobre la força del color en l’art, quan sembla…

Continua llegint →

Excèntriques | Museu de Valls

Excèntriques ens mostra l’obra artística de 5 dones nascudes a Valls, entre 1947 i 1966, treballen amb diferents tècniques i tenen llenguatges propis, podríem dir que han anat contra corrent, aconseguint aportar idees noves als corrents contemporanis. Peces de Lluïsa Clols, Montse Gomis, Carme Vidal, Pepa Plana i Gemma Clofent, amb peces que globalment no son accessibles…

Continua llegint →

Mari Chordà… i moltes altres coses

Mari Chordà (Amposta, 1942) és una artista pluridisciplinar, amb una obra potent que vincula l’activisme social, la poesia, la pintura i l’escultura, amb revel·lia, ganes de gaudir, capacitat d’escolta i la necessitat de conèixer, interpretar el món i expressar-se amb absoluta llibertat. Naturalment tot això no ha estat fàcil, i la seva obra s’ha mantingut…

Continua llegint →