[Obres de ↑↑ Roger Caparó i ↑ Ester Ferrando] El CERAP presenta la mostra Simbiosi, una exposició col·lectiva d’escultura del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, i com passa en aquests casos, trobem una suma de peces molt diverses sense un fil conductor clar (tot i que en general es detecta una certa tirada…
Els museu i el centre d’art (d’acord, també la galeria d’art) són aquells llocs fronters on esperem que es produeixi una espai de fricció entre el que és visible i acceptat i el que està en la penombra, en la perifèria o fora del focus d’interès. Seria el lloc on els nous paradigmes comencen a…
M’arriba a les mans, per cortesia de l’Ajuntament de la Selva del Camp, el llibre Crònica de la Segona República a la Selva del Camp, que fa un recorregut pels fets polítics que van tenir lloc en aquest municipi entre la proclamació de la Segons República (el 14 d’abril de 1931) i el juliol de…
M’arriba, per cortesia de l’escultora Beth Fornas, el catàleg del projecte Incert (art, ciència i pensament des de la pandèmia) que s’ha portat a terme a Can Manyé (Alella, Maresme) entre octubre del 2021 i febrer d’aquest any. Amb obres de Nora Ancarola (Buenos Aires, 1955) i Jo Milene (Edimburg, 1966), que proposen un diàleg…
De les diferents propostes d’aquest interessant Lumens comissariat per Cèlia del Diego voldria comentar la peça de Krzysztof Wodiczko (Varsòvia, 1943), un treball en la línia del que vam veure al pavelló polonès de la Biennal de Venècia l’any 2009, dirigit per Daniel Birnbaum que donava molta importància a les instal·lacions i l’specific site (tot…
Daniel Argimon (Barcelona, 1929-1996) artista molt proper a l’informalisme, però que va investigar en múltiples direccions, va elaborar obres amb una gran qualitat tàctil, incorporant elements que li eren molt propers i amb els que ens identifiquem sense cap dificultat. L’any 1960 va pintar aquest cel on el blau es barreja amb un gris fosc…
Artista i activista cultural i social, Jordi Llort-Figuerola treballa sempre amb coses que aparentment ningú veu: petits fragments de plàstic i materials diversos que arriben a les platges i costes, objectes abandonats i oblidats al carrer, el que ningú vol i es troba en qualsevol racó. Les coses petites son valuoses, i més si els…
Atmosfera màgica que t’abraça des del començament i et transporta a un món sensorial, de colors intensos acompanyants de la música ―molt subtil― de Suso Saiz, que envolta la peça Bernat pescaire escuchando a Suso i no deixa a ningú indiferent, amb una simetria que ens recorda una matriu femenina, una galàxia en expansió o…
La revista Bonart introdueix canvis en el seu format, publicarà 2 números anuals en paper i amplia la nòmina de col·laboradors, amb una visió polièdrica del món de les arts plàstiques i articles que aprofundeixen tota mena de temes. En aquest número 194 n’hi ha una pila de bons articles, com a mostra tenim Tothom…
Quan la precarietat laboral és fa quotidiana, quan és tan normal que ni es veu, convé fixar-s’hi en les petits detalls, en els elements minúsculs que la fan diferent del que l’envolta, de forma que la pèrdua d’anonimat li posa nom i cognoms. Oriol Miñarro (Barcelona en 1974) es fixa en aquests detalls per escriure…