Gata Cattana

Nancy Wilson guitarrista i vocalista, que amb la seva germana formaven la banda de rock Heart, explicava en una entrevista recent, que els productors musicals l’MTV, en els anys 80, presentaven la seva banda com si elles s’haguessin de casar amb els Beatles, però elles el que volien era ser el Beatles. La poesia i…

Continua llegint →

Fernand Deligny | Elogi de l’asil

L’asil com a refugi, però també un lloc on viure de forma lliure, “lluny”, un educador amb una proposta que com a mínim podríem qualificar de diferent. I també l’art com a eix formador. I el silenci. Sí, el silenci. Què pensaria Deligny dels temps actuals, hiperconnectats, on el silenci, la passejada, l’observació, han estat…

Continua llegint →

Arquitectura catalana i balear d’ençà de la crisi del 2008 |

El títol de l’exposició és Els nous realistes. Arquitectura catalana i balear d’ençà de la crisi del 2008, i en el text de presentació llegim que “mostra el treball d’un grup d’arquitectes catalans i balears —aquells que anomenem ‘nous realistes’— que arrel de la crisi del 2008 i conscients de que s’iniciava un canvi de cicle tant en la…

Continua llegint →

Frank Horvat | please don’t smile

Gran oportunitat per descobrir el treball del fotògraf Frank Horvat (Abbazia, 1928-París, 2020), en una exposició que recorre pràcticament tota la seva trajectòria —amb una acurada selecció i excel·lent presentació—, fruit del conveni de col·laboració que des de l’any 2019 han establert la Fundació Antoni Vila Casas i l’Ajuntament de Vila-seca. Una setantena de peces,…

Continua llegint →

Parlem contemporani sessió 28 | Convent de les arts | Alcover

4 propostes per sorprendre’ns aquest dissabte al Convent de les Arts: Pau Serramià va emplenar al claustre del convent de criatures en uns instal·lació escultòrica que era també una performance sobre el treball manual i la seva visibilitat. La Im.perfecta —col·lectiu format per la Raquel Rodríguez, la Júlia Miralles, la Paula Sánchez i la Raquel…

Continua llegint →

Josep Nogué | Roma, el mapa de la memòria

Joan Sendra va publicar fa 10 anys Josep Nogué Massó, una trajectòria vital (Associació Cultural Baixa Segarra, 2013; amb Damià Amorós), ara, dóna a la impremta aquests diaris de Nogué que aprofundeixen especialment en l’època romana (1914-1917) del pintor on va ser pensionat i posteriorment director interí de l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts. Paral·lelament al…

Continua llegint →